LLENGUATGE COEDUCADOR
El pensament androcèntric sota el qual s'han construït les nostres llengües romàniques, com el català, el castellà i el gallec, és una mostra més de la diferència de poder que s'ha establert entre els dos sexes, ja que el femení sempre ha estat dominat pel masculí. El llenguatge s'ha construït d'acord amb els interessos i preferències dels homes, fins a l'extrem de què el masculí és considerat com el gènere universal.
La utilització del masculí genèric per designar els individus d'una societat, tendeix a desdibuixar la figura de les nenes i de les dones. En canvi, l'ús d'un llenguatge inclusiu fomenta la visibilitat de les dones en tots els àmbits.
Per fer d'aquest canvi una realitat, cal desnaturalitzar l'ús d'un llenguatge sexista. Com a exemple Solsona (2016) analitza el significat ocult de la frase "Plora com una nena", adreçada a un nen porta implícita una càrrega d'assignació d'estereotips sexistes.
Un altre aspecte, al que hem de parar especial atenció és l'ús dels adjectius. Hi ha una diferenciació clara, en el tipus d'adjectius utilitzats per designar a les nenes (tranquil·les, dolces, presumides, amoroses, etc.) i uns altres per descriure als nens (valents, llestos, forts, etc.). Aquesta és una manera d'afavorir la discriminació entre els sexes, a més de delimitar el seu comportament: els nens són valents i les nenes dolces.
Un altre aspecte, imprescindible, per fer una escola coeducadora és tenir cura en el llenguatge escrit, és a dir el vocabulari emprat a les circulars i en els documents escolars (Pares: Pares i mares o famílies), així com els rètols (Sala de professors: Sala de professors i professores).
La professora Núria Solsona (2016) ens presenta diverses fórmules per designar un conjunt d'homes i dones amb un vocabulari no sexista (p.89-90):
