L'ESPAI
COEDUCADOR

La manera d'ocupar i moure'ns per l'espai físic ha estat determinant en la història de la nostra socialització com a éssers humans, i com assenyala Subirats (2017) ha suposat una gran desigualtat entre els diferents gèneres:

Se mantiene el prejuicio de que los hombres tienen que dominar el espacio; el de que mientras que las mujeres deben ser persones de interior; "de casa, los hombres son seres de exterior, de espacios abiertos, donde se han de saber mover y proteger, y también donde deben luchar para obtener los recursos necesarios (p.82)

Sense ser del tot conscients, els adults, tendim a transmetre als infants, des dels primers mesos de vida, missatges diferenciats amb relació al moviment i l'ocupació, així com l'actitud a adoptar a l'espai. Estudis demostren que des de les primeres passes, als nens se'ls incita a moure's, a explorar i conquerir l'espai; mentre que a les nenes se'ls convida a estar en calma, apartades a un costat de l'espai. És per això, que principalment els adults, com agents educatius, han de ser conscients d'aquests detalls i fer un canvi d'actitud.

En la construcció, o més ben dit en la transformació a un espai coeducador, el primer és l'observació, prendre cura i centrar l'atenció són les primeres passes per definir la intervenció. Aquesta anàlisi es basa, fonamentalment, en detectar les mancances i les diferències vigents entre els distints gèneres. Per això, és important fixar-se en les característiques dels moviments de les nenes i dels nens. Una pràctica, utilitzada per moltes professionals, és elaborar un croquis on marca el recorregut que fa un nen i el que fa una nena, a partir d'aquí és podem començar a plantejar preguntes (com; Quin dels dos sexes ocupa més espai? Per què no comparteixen joc? Cada grup té l'espai que necessita per realitzar els seus jocs?), i així conèixer on se centra el problema. 

Un espai prestat a afavorir la coeducació ha de caracteritzar-se per la no diferenciació en tots els àmbits. És a dir, tots els infants han de tenir l'oportunitat d'ocupar i jugar en els espais centrals i més valorats (per exemple; les pistes centrals dels patis). En aquest cas, l'objectiu és un aprenentatge més democràtic en l'ús dels espais centrals.

Un altre aspecte important és donar la mateixa importància a tots els tipus de jocs i activitats; i que tots en puguin formar part, independent del gènere. Normalment, a les nenes se'ls atorga jocs tranquils, considerats com poc interessants. Mentre les ocupacions i els esports dels nens s'enduen tot el protagonisme. En aquest cas, la tasca de l'adult consistirà a acabar amb la diferenciació dels diferents tipus de joc. Per tant, hem de donar valor a les activitats i jocs atribuïts a les nenes, i convidar als nens a participar-hi. Sense oblidar els esports, s'ha d'incloure a les nenes.

L'espai és una eina rica d'aprenentatges i fonamental en el desenvolupament d'aquests. Per això, atenen a les necessitats i preferències dels infants s'han de construir i condicionar espais específics rics en oportunitats per a tots i totes, alguns d'aquests poden ser: Àrea de la tranquil·litat, espais per dialogar, espais més relacionats amb el moviment, espais de seguretat on els infants puguin preservar la seva intimitat, espais d'experimentació, etc. En definitiva, els espais han de ser escenaris d'igualtat, els quals convidin a la persona com a tal, sense diferenciar-les per qüestió de gènere.

​

Subirats, M. (2017). Coeducación, apuesta por la libertad. Octaedro Editorial